Author Archives: Ambulàncies Catalunya

formación TES Ambulàncies Catalunya

Formació ‘en viu’ per als TES d’Ambulàncies Catalunya: Trasllat en UCI. Pacient crític

Recentment, hem acabat la 7a Edició del curs ‘Trasllat en UCI. Pacient crític‘, una de les matèries incloses en el nostre pla formatiu 2019 per als Tècnics d’Emergències Sanitàries (TES) d’Ambulàncies Catalunya.

Ha estat, segons els alumnes, un curs molt satisfactori i del que han obtingut un gran aprenentatge per a la seva tasca diària.

Us exposem el cas tractat en el curs ‘Trasllat en UCI. Pacient crític’:

Es tractava de portar un pacient de 68 anys amb dolor toràcic d’una clínica privada a un hospital de tercer nivell. Durant el trasllat el pacient vomita i fa un bloqueig AV complet amb conseqüència de parada cardiorespiratòria.

Quin procés hem seguit en la formació?

El primer que fem és donar suport a l’equip mèdic en la realització de maniobres de suport vital avançat, com:

• compressions
• suport a la intubació
• col·locació de pegats per desfibril·lar
• càrrega de medicació prescrita
• utilització del respirador
• purgar sèrum
• aspiració de secrecions
• i manipulació de bombes de perfusió contínua.

Tot un trasllat UCI.

Què destaquem del curs ‘Trasllat en UCI. Pacient crític’?

La particularitat d’aquest curs ha estat que s’ha realitzat amb la nostra Unitat de Cures Intensives, la CAT-01. En temps real i circulant per Barcelona es produïen els patrons patològics del pacient.

Els objectius primaris del curs eren familiaritzar-se amb el material i treballar en equip. Volíem que els nostres TES experimentessin les sensacions i les dificultats que es presenten en un trasllat d’aquestes característiques, amb un pacient crític, en comptes de fer la sessió formativa en una aula.

A Ambulàncies Catalunya ens formem en tots aquells aspectes vinculants a la nostra professió de Tècnics d’Emergències Sanitàries.

Volem donar les gràcies als i les alumnes, TES d’Ambulàncies Catalunya, pel seu grau d’implicació, que ha estat clau perquè la formació fos un èxit.

ambulancies catalunya formación TES

Toni Nieto, formador d’Ambulàncies Catalunya: “A nivell metodològic, hem desenvolupat una altra manera de formar-nos”

Com cada inici de l’any, parlem amb Toni Nieto, formador d’Ambulàncies Catalunya, sobre la formació per als i les nostres Tècnics en Emergències Sanitàries, que impartirem aquest curs que comença. I farem balanç de l’any anterior, en què destacarem els cursos interns i externs que hem impartit.

Quines novetats formatives hi haurà aquest any, Toni?

Per a aquest nou any, el nostre objectiu dins del departament de Formació d’Ambulàncies Catalunya és la continuïtat de la línia marcada en el 2018. Que el contingut sigui útil i incentivi les ganes de seguir formant-nos.

¿Seguirem amb les nostres Emergency Sessions?

Correcte, seguirem posant en pràctica les Emergency Sessions d’Ambulàncies Catalunya  basades en la nostra pròpia experiència: a partir d’un cas viscut generem una nova sessió, plantegem el cas i el resolem en grup.

A les Emergency Sessions 2018, ens centrem en el maneig de pacients que han patit un síncope, tractament de ferides, pacient politraumàtic, amb broncoespasme (ASMA) i amb dolor toràcic.

Quines novetats destacaries de la formació de 2018?

Com a punts en comú amb la formació de l’any passat, destacaria la reflexió en cada tema tractat, l’autocrítica constructiva, el treball en equip, la seguretat en l’actuació i, sobretot, l’actitud dins el desenvolupament de les nostres habilitats.

A nivell metodològic, hem desenvolupat una altra forma de formar-nos basada en l’aprenentatge cooperatiu i el mètode de Kolb: treball en equip per assimilar diferents rols i la reflexió de les nostres habilitats amb un enfocament autocrític.

Fem balanç dels continguts formatius realitzats. Quins cursos van marcar la línia formativa de l’any passat?

Pel que a cursos externs es refereix, destaquem el Curs Primers Actuants en Emergències impartit per Ambulàncies Catalunya al Col·legi dels Jesuïtes Joan XXIII a pares i professors, sobre atenció en primers auxilis en nens.

També, a nivell extern, vam realitzar el Curs Introductori a Rescat i Desenvolupament, al Parc del Segre.

ambulàncies catalunya simulacro IMV

I a nivell intern?

A nivell de formació interna d’Ambulàncies Catalunya, destacaria el Curs de Tècniques en Reanimació instrumentalitzada, sobre el maneig del material emprat en reanimació. En aquest curs, s’adquireixen les habilitats suficients per a l’atenció al pacient amb Parada Cardiorespiratòria.

Així mateix, una altra novetat del 2018 va ser el Curs de Nocions Bàsiques en Atenció al Part. RCP Pediàtrica. La nostra normativa vigent respecte a material que han de portar les ambulàncies és un Kit de Parts, de manera que vam considerar imprescindible formar-nos en l’atenció al part mentre arriba el SEM.

ambulancies catalunya emergencias

Un curs intern que m’agrada destacar per l’interès que desperta en els/les nostres TES és el Curs Actitud Professional: Factor Humà. Portem 26 edicions dedicades a la millora de la nostra ACTITUD davant del desenvolupament de les nostres funcions i a l’autorealització. Aquest any hem desenvolupat el Factor Humà amb temes com les disculpes, l’estrès emocional i l’optimisme i la il·lusió. No deixarem de formar al nostre personal en aquest sentit.

En el Curs de Seguretat en el Maneig del Pacient fem èmfasi en la seguretat global del pacient, familiars i professionals quan estan sota la nostra tutela, tant en el trasllat en ambulància com en el desplaçament en cadira o llitera. Un altre aspecte del qual tenim cura en aquesta formació és l’ergonomia del nostre personal, per evitar lesions en el maneig del pacient.

El Curs de Muntatge i Desmuntatge del Punt Mèdic Avançat (PMA), realitzat enguany a les pròpies instal·lacions d’Ambulàncies Catalunya, té una primera part teòrica i una altra pràctica. El PMA és un espai sanitari on s’atén simultàniament a un gran nombre de pacients, per exemple l’IRONMAN triatló amb més 3.000 participants.

punto médico ironman barcelona

I, finalment, de la formació interna impartida en 2018, destacaria el curs de Reciclatge de Suport Vital Bàsic + Desfibril·lació, homologats pel Consell Català de Ressuscitació (CCR) segons directrius de la European Ressuscitation Council (ERC); i el Curs de Mobilitzacions i immobilitzacions en el Pacient Traumàtic, en el qual prestem major interès en la mobilització en bloc, maneig del material i immobilització d’extremitats superiors.

Confiem que el 2019 serà també un molt bon any pel que fa a implicació dels i les nostres TES i qualitat del pla formatiu, que perfeccionem any rere any. Com hem comentat en altres ocasions, les tècniques i la ciència progressen cada dia i hem d’estar a l’última. La nostra professió de Tècnic en Emergències Sanitàries ens obliga a seguir formant-nos fins a la jubilació.

Planificació i previsió de riscos a les festes majors d’estiu

Comença novament la temporada de festes majors d’estiu, tot un repte pels organitzadors d’esdeveniments per la magnitud de la festa, el gran nombre i tipus d’activitats que engloba i l’elevada assistència que tenen.

Si bé l’objectiu és que la gent gaudeixi d’una festa el més divertida possible, la nostra tasca és preveure qualsevol risc o incident que es pugui produir, i vetllar per la seguretat sanitària dels assistents. Com ho fem?

Quatre elements bàsics per garantir l’assistència sanitària adient per a una festa major: Continue reading “Planificació i previsió de riscos a les festes majors d’estiu” »

#consellsestiu: Tall de digestió, mite o realitat?

Us enrecordeu com d’avorrit era esperar a banyar-se després de dinar? “Que et donarà un tall de digestió!“, ens deien. Amb els anys, segurament ens hem preguntat: ¿era real allò del tall de digestió o era una invenció dels nostres pares?

Segons els experts, el “tall de digestió” és un fals mite que no té base científica. El que es dóna realment és una síndrome d’hidrocució.

Què el provoca?

Es produeix per una alteració brusca dels reflexos al contacte amb l’aigua, més acusat en els nens, poden provocar una pèrdua de coneixement o una parada cardíaca (no cal que entri aigua en els pulmons). El reflex és més elevat com més freda estigui l’aigua i més elevada la temperatura corporal.

Quins són els símptomes?

Mareig, nàusees, vòmits, brunzits a les orelles, rampes, calfreds, pal·lidesa, pols feble, inconsciència i aturada cardíaca.

Com evitar-ho?

- Endinsar lentament en l’aigua sense brusquedats, perquè el cos s’adapti als canvis de temperatura de forma progressiva. Sortir de seguida si es té algun dels símptomes esmentats.

- Evitar l’exposició prolongada al sol seguida d’una entrada directa a l’aigua freda

- Evitar l’exercici físic intens abans del bany

- No entrar a l’aigua immediatament després dels àpats, especialment si han estat abundants o si s’ha pres alcohol

Ja ho sabeu: aquest estiu us toca a vosaltres advertir els més petits dels perills de l’anomenat “tall de digestió”. Al cap i a la fi, els nostres pares no anaven tan desencaminats :-)

consejos corte digestión

Consells per una “operació retorn” segura per a tota la família

L’equip d’Ambulàncies Catalunya ens passem moltes hores a la carretera i estem plenament conscienciats dels riscos que comporta la conducció, especialment durant dates puntuals, com l’estiu. Cal preparar-se per l’operació retorn i prendre totes les precaucions per arribar sans i estalvis a casa.

La Generalitat de Catalunya posa a l’abast dels ciutadans una sèrie de consells que ens agradaria recordar-vos des del nostre blog i les nostres xarxes socials. Ens agradaria que seguíssiu totes les instruccions correctament i que responguéssiu que sí a totes les preguntes d’aquest checklist:

  • Heu fet una revisió general al vostre cotxe abans de sortir?
  • Teniu planificat els descansos, els àpats i els itineraris a fer de la vostra ruta en cotxe?
  • Sabeu quins serveis informatius de trànsit heu de consultar per saber l’estat de les carretera?
  • Sou conscients que certs medicaments, l’alcohol i les begudes estimulants poden provocar somnolència?
  • Coneixeu les normes de seguretat vial bàsiques, tal com respectar les distàncies de seguretat entre vehicles i les velocitats recomanades a cada via?
  • Teniu els dispositius infantils de seguretat reglamentaris a punt?
  • Sabeu que malgrat feu distàncies curtes cal utilitzar el cinturó de seguretat i el casc ben cordat?

Esperem que totes les vostres respostes siguin afirmatives i us desitgem una bona operació retorn!

“En emergències, l’experiència és clau però la formació ho és més”. Iván Requena, professor del Màster en Emergències i Catàstrofes de la UAB

Ambulàncies Catalunya vam participar, un any més, al Taller de muntatge d’un Punt Mèdic Avançat (PMA) en un Incident amb Múltiples Víctimes (IMV), dins del Màster en Emergències i Catàstrofes de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Gràcies per comptar de nou amb nosaltres!

Per a aquest post, hem volgut parlar sobre els aprenentatges obtinguts al taller de muntatge d’un Punt Mèdic Avançat en un Incident amb Múltiples Víctimes des de dues visions diferents: la del formador i la dels alumnes. Per a això, hem parlat amb un dels professors i amb dos dels alumnes que van participar al taller.

Continue reading ““En emergències, l’experiència és clau però la formació ho és més”. Iván Requena, professor del Màster en Emergències i Catàstrofes de la UAB” »

Col·laborem en el simulacre d’Incident amb Múltiples Víctimes en el CEM Sant Pau 2018

El passat mes de març, Ambulàncies Catalunya vam participar en el simulacre d’Incident amb Múltiples Víctimes (IMV) en el XII Congrés d’Emergències Mèdiques, CEM 2018, una iniciativa dels alumnes de cinquè curs de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Universitat Autònoma de Barcelona) amb l’objectiu d’apropar el món de les emergències a estudiants de medicina i infermeria.

Els nostres companys Javi Méndez i Toni Nieto, els quals van participar en el simulacre d’IMV CEM 2018 junt amb Jorge Giménez i José Ramón Guzmán, ens parlen de com va ser l’experiència i els aprenentatges obtinguts en la mateixa.

Continue reading “Col·laborem en el simulacre d’Incident amb Múltiples Víctimes en el CEM Sant Pau 2018” »

“Els Tècnics en Emergències Sanitàries sou imprescindibles per donar la bona resposta que la societat espera de nosaltres”

Ambulàncies Catalunya hem conversat amb Dani Martínez, infermer assistencial del SEM i un dels molts professionals que van atendre les víctimes en aquest tràgic succés. Una actuació, la dels professionals del SEM, que va rebre elogis a nivell internacional.

Així mateix, Ambulàncies Catalunya vam tenir el plaer de col·laborar amb el Dani en un dels mòduls que imparteix en el Màster en Emergències i Catàstrofes de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ho vam fer amb un taller de muntatge del nostre Punt Mèdic Avançat, i, gràcies a la bona acollida obtinguda i a l’oportunitat que ens va brindar el Dani, esperem realitzar amb ell un nou taller el proper mes d’abril.

Així doncs, conversem amb el Dani, agraint-li per endavant que ens hagi compartit la seva experiència, com infermer i com a professor, i com a persona i professional que ha prestat servei en incidents de múltiples víctimes, com malauradament va ser l’atemptat a La Rambla de Barcelona. Mil gràcies, Dani.

• Conversem sobre el Taller d’Incidents de Múltiples Víctimes (IMV) del Màster en Emergències i Catàstrofes de la UAB-Vall d’Hebron:

Dani, quin tipus de mòduls imparteixes dins del Màster?

Dins el mòdul teòric, m’encarrego de les sessions d’electrocardiografia, ventilació mecànica, control de via aèria, anestèsia i intubació, i múltiples víctimes. En el mòdul pràctic, juntament amb els meus companys, fem tallers de Suport Vital Avançat en el pacient amb patologia mèdica i traumàtica, coordino el mòdul de rescat en muntanya que fem durant una setmana a Andorra, i el de múltiples víctimes que organitzem amb la vostra col·laboració en una casa rural un cap de setmana.

Quin sol ser el perfil de les persones que participen en aquests mòduls?

El nostre Màster està enfocat a infermers, tot i que gairebé cada any també tenim metges. El perfil de l’alumnat del Màster ha anat canviant progressivament en les últimes edicions. Fa uns anys a un Màster s’apuntaven majoritàriament professionals amb anys d’experiència laboral, que volien especialitzar-se i centrar la seva carrera professional en un àmbit. Actualment, el perfil majoritari és de companys que han acabat el grau fa molt poc i, en el nostre cas, els crida l’atenció el món de les urgències i emergències, i volen enfocar el seu currículum a això. També cal destacar que cada any tenim alumnes d’altres CCAA, sobretot de País Basc, Andalusia i Balears, i alguns d’altres països, que vénen a formar-se amb nosaltres.

Respecte a un IMV, què és el més important que ha de tenir en compte el TES, com a part de l’equip, quan es troba en una situació de catàstrofe?

El TES, igual que la resta d’intervinents però especialment, no s’ha d’oblidar mai del primer pas en tota intervenció, el PAS. El concepte de seguretat ha de ser una màxima en qualsevol professional de l’emergència, en qualsevol situació, i especialment en un IMV. En aquestes situacions és fàcil que baixem la barrera o apareguin actes “heroics”, i el més important del servei és que tornem tots tal com hem començat la guàrdia. La nostra tasca és solucionar problemes, no formar part d’ells.

Com s’aconsegueix mantenir el cap fred en un IMV? És una capacitat que s’adquireix amb l’experiència?

Evidentment l’experiència és necessària i fa que tinguis més recursos per afrontar qualsevol situació i gestionar les teves reaccions. És un fet que l’experiència et fa estar més avesat, però per a mi és molt important la formació. En el nostre treball, moltes vegades cal prendre decisions ràpides sense temps a grans reflexions, de manera que hem de tenir interioritzats els procediments perquè en aquell moment surtin sense haver de pensar-los, i això només s’aconsegueix entrenant cop i un altre, fins que no pugui sortir malament. Evidentment la realitat sempre et sorprèn i supera el que tenies previst, i cal saber adaptar-se i reajustar la resposta. És en aquesta flexibilitat on sí que entra l’experiència del professional.

Quan es tracta del muntatge del PMA en un IMV, què és el més important a considerar en una situació de catàstrofe?

Això dependrà molt del tipus d’incident en el qual ens trobem, no és el mateix un accident d’autocar enmig d’una autopista que un atemptat amb tirador actiu. Com a norma general, crec que el principal és fer un pas enrere, entendre l’incident en la seva globalitat i, a partir d’aquí, decidir què localització és la més segura i amb millors accessos i sortides. Òbviament, això no sempre és fàcil ja que no disposarem de tota la informació necessària.

L’estructura clàssica d’”hospital de campanya” inflable que a tots ens ve al cap no sempre estarà disponible i pot no ser la millor opció. Per exemple, en un atemptat terrorista sempre haurem de buscar estructures físiques més segures on poder-se confinar, si cal; en un accident en una carretera comarcal d’una zona molt allunyada, on trigarà molt a arribar l’assistència, haurem de buscar un espai ampli on agrupar els ferits i que funcioni com a àrea sanitària. Sigui com sigui, és molt important que tots els intervinents sàpiguen on és i tingui una única via d’accés i una de sortida ben senyalitzades.

Després de participar en un taller d’IMV, què impressions reps dels alumnes, amb què es queden principalment?

En general, tots diuen que és molt complicat posar-se en situació i llevar-se el “xip” assistencial. Som sanitaris i al que estem acostumats, i amb el que ens sentim més còmodes, és l’assistència al pacient. Però aquí toca sortir de la zona de confort. En aquestes situacions és més important l’organització i gestió, i ens costa fer aquest canvi de rol. Quan estàs fent un triatge primari i et trobes amb un pacient greu, instintivament vols dedicar-li tot el teu esforç i coneixement, però si la teva funció és de “triador” no pots quedar-te amb ell, has de seguir amb el següent ja que cal pensar en la col·lectivitat i no en l’individu, i a això no estem acostumats.

Quins són els propers mòduls que tens previst organitzar?

Doncs ara mateix estem a punt de realitzar el mòdul de muntanya, que serà a finals de febrer a l’estació d’esquí de Grandvalira, a Andorra. Són 4 dies on, en col·laboració amb el SUM (el servei d’emergències andorrà) i els pisters de l’estació d’esquí, els nostres alumnes participaran en diferents exercicis i simulacres en l’entorn de la muntanya i les pistes. És un mòdul que sempre crida molt l’atenció i estan desitjant que arribi, però no puc explicar-vos molt més perquè per a ells és tot sorpresa!

Segons la teva experiència en desastres, què canviaries respecte als protocols actuals en un IMV?

És difícil posar-ho sobre paper i intentar organitzar el que per definició serà una situació de caos, així que crec que hauríem de simplificar-los, establir unes estructures i línies primàries de treball, que tots coneguem i tinguem assumides, però sense grans documents de cent pàgines impossibles de recordar. El més important, com he dit abans, és practicar i practicar fins que tots els intervinents assumeixin els protocols com una cosa rutinària, i és l’única manera que entre tots detectem punts de millora.

Participar en simulacres no hauria de ser una cosa opcional o esporàdica, crec que hauria de ser obligatori que tots els que treballem en emergències ho féssim periòdicament. I no cal un gran simulacre en un aeroport, hi ha exercicis que es poden practicar en una aula, i també ens hem d’acostumar a posar en marxa aquests procediments amb petits incidents del dia a dia, un accident de trànsit amb 5 ferits o una evacuació preventiva d’un edifici per un incendi són bons escenaris per fer-ho. Un altre punt imprescindible per a mi és que aquests protocols (i els seus simulacres) integrin a tots els intervinents, i em refereixo tant a hospitals, centres de salut, unitats de Suport Vital Bàsic i del transport no urgent, com a policia, bombers o qualsevol altre servei que estarà implicat, fins i tot als ciutadans. Hem de conèixer-nos, saber com treballem cada un i parlar el mateix idioma.

• Parlem amb el Dani sobre l’atemptat del 17 d’agost a La Rambla de Barcelona:

El servei realitzat pel SEM a l’atemptat del 17 d’agost del 2017 a La Rambla de Barcelona va obtenir molts elogis a nivell internacional. Què va ser el més destacable de la tasca realitzada?

Jo destacaria la resposta en conjunt, tant de la ciutadania, policia i bombers, com la de tots els professionals sanitaris que van intervenir i els que es van oferir per fer-ho que van ser molts. Hi va haver un gran treball en equip, cadascun donant el millor de si sense qüestionar l’altre, em va cridar l’atenció el silenci i el to de veu dels que estàvem allà, no recordo crits ni sensació de nerviosisme, sí de responsabilitat i confiança entre tots. Crec que la capacitat de resposta i organització va ser la clau aquella tarda, començant per les sales de coordinació, les unitats que van intervenir (tant SVB com SVA), directius, i seguint pels hospitals, que van organitzar ràpidament els seus serveis d’urgències, quiròfans i UCIs, donant una resposta integral com a sistema sanitari.

Quins aprenentatges, a nivell professional i personal, s’obtenen en una situació d’aquesta magnitud?

El resumiria amb una frase que sempre dic als meus alumnes (i no sé de qui és): “Mai arribarem a veure tot el que hem estudiat, i mai estudiarem tot el que ens queda per veure“. Els que ens dediquem a l’emergència solem dir que el carrer enganxa, i ens motiva el pic d’adrenalina quan passes d’estar prenent un cafè a un avís d’un pacient greu, però és fàcil caure en la desmotivació quan portes guàrdies sense sentir aquesta sensació . La realitat dels serveis d’emergència està canviant i el perfil de pacients també, i ens hem d’adaptar a això, però no deixem de creure’ns-ho, treballem en emergències amb el que això comporta, i cal estar preparat per respondre davant de qualsevol situació. No hem de confiar en que ho sabem tot i que estem preparats pel que sigui, perquè sempre hi ha situacions que et poden sobrepassar, sempre hi ha coses per aprendre i marge de millora. D’aquí la necessitat de formació i pràctica continuada.

Segons el Dr. Joan Sala, director general del SEM, el 17 d’agost de 2017 “serà una cita obligada de tots els màsters d’emergències”. Quin missatge donaries als nois i noies que s’estan preparant per ser TES?

Jo els aconsellaria que no deixin de preparar-se mai, la formació continuada és imprescindible i sempre hi ha coses per aprendre. No serveix allò de “això no em passarà a mi” o pensar que ja vindrà algú que sàpiga el que cal fer. Els TES sou la primera línia i el col·lectiu més nombrós a la prehospitalària, la primera anella de la cadena de supervivència, així que sou imprescindibles per donar la bona resposta que la societat espera de nosaltres.

Sobre Dani Martínez…

Dani és Diplomat Universitari en Infermeria per la Universitat de Barcelona, ​​amb diversos postgraus en urgències hospitalàries i extrahospitalàries, i Màster en Emergències per la Universitat Autònoma de Barcelona. Treballa com a infermer assistencial del SEM a Barcelona ciutat, és professor del Màster d’Emergències i Catàstrofes de la UAB-Vall d’Hebron, i Coordinador del Grup de Treball SVAE de SEMES.

infermer atemptat barcelona

Pla formatiu 2018: “Consolidem les Emergency Sessions com a eina de formació”

Parlem amb Toni Nieto, responsable de formació d’Ambulàncies Catalunya, del pla formatiu per al 2018. Quines novetats trobarem, en quins temes posarem més èmfasi i quines eines formatives utilitzarem, amb l’objectiu de seguir ampliant coneixements i com ens comenta el propi Toni, de “mantenir el nivell d’exigència” en el desenvolupament de la nostra tasca diària.

Quines novetats presenta el pla formatiu d’Ambulàncies Catalunya per al 2018?

Com a novetats en relació al pla formatiu de l’any passat no hi ha moltes, l’important és mantenir el nivell d’exigència i donar suport a la praxi diària.

Aquest any consolidarem les Emergency Sessions com a eina de formació. Construïm la formació a través de casos que ens han passat com si fossin sessions clíniques, per aprendre a millorar la nostra actuació des del pensament crític.

Quines són les necessitats formatives d’enguany?

Les nostres necessitats formatives estan elaborades a través del monitoratge de les incidències, la formació continuada i, finalment, l’actualització de les tècniques i habilitats que pertanyen al nostre entorn del transport sanitari.

Totes les assignatures són clau però quines desperten més interès i per què?

Les que proposem per intervenir en l’imprevist. Recordem que el nostre dia a dia és el transport no urgent. El que no fem habitualment són les urgències, i aquestes són les que ens preocupen: un accident, una persona que acaba d’esvair, una hemorràgia després d’una agressió, etc. No és una situació habitual i per això hem de tenir més clar i protocolaritzat el procés a l’hora d’assistir-les. Tot just tenim temps per pensar, i hem d’actuar immediatament!

Altres assignatures que interessen molt són les relacionades amb les actituds professionals: l’empatia, el saber estar, les relacions humanes i l’acompanyament en situacions delicades.

Quina assignatura pràctica et ve molt de gust impartir?

A mi totes, el REPTE de la formació és el que més m’atrau i, l’objectiu, que arribi al professional i sigui capaç d’exercir la seva tasca amb totes les garanties.

Quin missatge donaries als treballadors i treballadores d’Ambulàncies Catalunya en relació a la formació d’enguany?

Que segueixin (que ho fan) volent formar-se. Mantenir-se viu i millorar en el professional i personal. La nostra professió de tècnic ens obliga a estar sempre formats fins a la jubilació. Les tècniques i la ciència progressen cada dia i hem d’estar a l’última.

Consells per a avis que fan de cangur als seus néts

Ara que comença novament la rutina escolar, molts avis passen a ser els encarregats de cuidar els néts a la sortida del col·legi. Cuidar dels més petits és molt gratificant, però pot resultar una mica agobiant si no es prenen les mesures de seguretat adequades.

En aquest post, us donem alguns consells per tal de prevenir possibles accidents a casa amb nens i perquè les hores que es passen amb els néts sigun el més relaxades possible pels incombustibles avis cangur.

Com prevenir accidents a casa amb nens:

  • No subestimeu el que pot fer un nen. Tingueu en compte que el bebè es pot moure més del que penseu. Per això, eviteu deixar un nadó sol sobre un llit, una taula, o qualsevol superfície de la que pugui caure.
  • Utilitzeu sempre cinturons de seguretat a les cadires altes i els carros. Seguiu les instruccions per a l’ús dels seients per a bebès als automòbils.
  • Escolliu joguines apropiades per a l’edat dels nens i no els doneu objectes pesats o fràgils.
  • Assegureu-vos que les joguines no tinguin peces petites, cantons prims, puntes, piles soltes o altres perills.
  • Creeu un ambient segur i superviseu els nens cuitosament, en particular al voltant de l’aigua i prop dels mobles.
  • Guardeu els productes de neteja i medicaments a llocs a prova de nens.
  • Per reduir els riscos d’accident per asfíxia, assegureu-vos que els bebès i els nens petits no arriben a agafar objectes petits, com ara botons, piles de rellotge, crispetes, monedes, raïm o fruits secs.
  • Estigueu amb els nens mentre mengen i no permeteu que gategin mentre masteguen o prenen el biberó.

Si us ha semblat d’utilitat aquest post, us recomanem llegir aquests consells de primers auxilis molt útils quan tenim els nens al nostre càrrec.

cuidar niños en casa