Bea Segura: “Tratemos a pacientes y familiares como nos gustaría que nos trataran”

Dice la canción que “algo se muere en el alma cuando un amigo se va” ¡y es una gran verdad! Nuestra compañera Bea Segura, conductora de ambulancia y Técnico en Emergencias Sanitarias en Ambulàncies Catalunya durante el 2014, sigue adelante su trayectoria profesional en otro territorio y no ha querido irse sin antes dedicarnos una “Voz del mes”.

Buenísima profesional y compañera, con una gran dimensión humana, importantísima en la labor que realizamos a diario en nuestra cooperativa, entre otras muchas funciones Bea fue una de las compañeras que participó en los talleres de primeros auxilios para los peques de la casa que impartimos cada año en la Festa Major de Sants. ¡Gracias por todo Bea y mucha suerte en tu nueva etapa laboral!

¿Cuál ha sido tu labor en Ambulàncies Catalunya?

Dar guerra. Es broma. Mi principal labor ha sido el traslado de pacientes en TSNU (Transporte Sanitario No Urgente), tanto desde el domicilio hacia los centros sanitarios, para la realización de consultas externas, pruebas programadas, diálisis, rehabilitación, etc., como altas desde los centros hospitalarios a casa. También tuve el privilegio (y digo privilegio, porque la visión del mundo que me ofreció el realizar esa tarea no creo que la vuelva a ver en ningún lugar) de realizar una ruta asistida con niños con parálisis cerebral, desde el domicilio, a su colegio y viceversa.

¿Qué te ha resultado más gratificante de tu trabajo? ¿Qué echarás de menos?

Ayudar a personas que realmente lo necesitan y sentir una gratitud plena y de corazón por parte de los pacientes y familiares a quienes ayudamos a realizar algo tan común para nosotros como bajar un escalón, pero que para ellos suponen un obstáculo casi insalvable. Por eso me gusta tanto mi trabajo, sea en urgente como no urgente.

Lo que más echaré de menos son mis compañeros. He tenido la suerte de trabajar en un lugar en donde se mira más allá del número de identificación que se te asigna para fichar. En donde a pesar de que cada uno tenga un cargo, todos han sido como una gran familia y en donde siempre que he necesitado algo no han dudado en dármelo. La confianza, la cercanía y la familiaridad que hay en Ambulàncies Catalunya por parte de todos y cada uno de los integrantes, será difícil de encontrar.

¿Qué valores destacarías del hecho de trabajar en una cooperativa?

La cercanía por parte de los socios con los trabajadores. Que ellos sepan que es organizar una ruta para dejar a varios pacientes en distintos puntos, el estrés del tráfico, una escalera de difícil acceso para subir o bajar a un paciente. El dolor de espalda. Todo eso y mucho más, hace que el funcionamiento de esta sea mucho mejor, porque otorga una visión positiva no sólo para el paciente, también para el trabajador.

¿Qué aficiones tienes?

Mi pasión es la escalada deportiva. Ayuda a desconectar. El rugby, trabajo en equipo y disciplina. Y diría que cualquier actividad deportiva que se pueda realizar en la naturaleza.

¿Un sueño que te gustaría alcanzar?

Ser enfermera. Nunca es tarde si la dicha es buena.

¿Un mensaje que enviarías a la sociedad?

En realidad me gustaría dar dos: No te tomes tan en serio la vida (las discusiones, los enfados, los disgustos), disfruta de ella, solo tienes una, y al fin y al cabo no saldrás vivo de ella.

Seamos capaces de ver más allá de nuestro propio ombligo. Si hacemos feliz a alguien aunque sea un desconocido (ayudar a una señora a cruzar la calle, sonreír a un niño, dar las gracias y los buenos días, etc.), a la larga alguien nos hará feliz a nosotros aunque sea por un instante y de eso se trata la vida, de disfrutarla.

¿Y un consejo para tus compañeros de Ambulàncies Catalunya?

Tratad a todos y cada uno de los pacientes y familiares como os gustaría que os trataran en esa situación a vosotros. Disfrutad de vuestro trabajo porque solo así podréis disfrutar cada día de la vida. Me encanta mi trabajo.

técnico emergencias sanitarias beatriz segura

¡Mucha suerte, compañera!

Diu la cançó que “alguna cosa es mor en l’ànima quan un amic se’n va” i és una gran veritat! La nostra companya Bea Segura, conductora d’ambulància i Tècnic en Emergències Sanitàries a Ambulàncies Catalunya durant el 2014, segueix endavant la seva trajectòria professional en un altre territori i no ha volgut marxar sense abans dedicar-nos una “Veu del mes”.

Boníssima professional i companya, amb una gran dimensió humana, importantíssima en la tasca que realitzem diàriament en la nostra cooperativa, entre d’altres moltes funcions la Bea va ser una de les companyes qui va participar en els tallers de primers auxilis per als petits de la casa que fem cada any per la Festa Major de Sants. Gràcies per tot Bea i et desitgem el millor en la teva nova etapa laboral!

Quina ha estat la teva tasca en Ambulàncies Catalunya?

Donar guerra. És broma. La meva tasca principal ha estat el trasllat de pacients en TSNU (Transport Sanitari No Urgent), tant des del domicili cap als centres sanitaris, per a la realització de consultes externes, proves programades, diàlisi, rehabilitació, etc., com a altes des dels centres hospitalaris a casa. També vaig tenir el privilegi (i dic privilegi, perquè la visió del món que em va oferir el realitzar aquesta tasca no crec que la torni a veure en cap lloc) de realitzar una ruta assistida amb nens amb paràlisi cerebral, des del domicili, al seu col·legi i viceversa.

Què t’ha resultat més gratificant del teu treball? Què trobaràs a faltar?

Ajudar a persones que realment ho necessiten i sentir una gratitud plena i de cor per part dels pacients i familiars als que ajudem a realitzar una cosa tan comú per a nosaltres com baixar un esglaó, però que per a ells suposa un obstacle gairebé insalvable. Per això m’agrada tant la meva feina, sigui en urgent com no urgent.

El que més trobaré a faltar són els meus companys. He tingut la sort de treballar en un lloc on es mira més enllà del número d’identificació que se t’assigna per fitxar. On tot i que cadascun tingui un càrrec, tots han estat com una gran família i on sempre que he necessitat alguna cosa no han dubtat a donar-me-la. La confiança, la proximitat i la familiaritat que hi ha a Ambulàncies Catalunya per part de tots i cadascun dels integrants, serà difícil de trobar.

Quins valors destacaries del fet de treballar en una cooperativa?

La proximitat per part dels socis amb els treballadors. Que ells sàpiguen que és organitzar una ruta per deixar a diversos pacients en diferents punts, l’estrès del trànsit, una escala de difícil accés per pujar o baixar a un pacient. El mal d’esquena. Tot això i molt més, fa que el funcionament d’aquesta sigui molt millor, perquè atorga una visió positiva no només per al pacient, també per al treballador.

Quines aficions tens?

La meva passió és l’escalada esportiva. Ajuda a desconnectar. El rugbi, treball en equip i disciplina. I diria que qualsevol activitat esportiva que es pugui realitzar a la natura.

Un somni que t’agradaria assolir?

Ser infermera. Mai és tard si la dita és bona.

Un missatge que enviaries a la societat?

En realitat m’agradaria donar dos: No et prenguis tan seriosament la vida (les discussions, els enuigs, els disgustos), gaudeix d’ella, només tens una, i al cap i a la fi no sortiràs viu d’ella.

Siguem capaços de veure més enllà del nostre propi melic. Si fem feliç a algú encara que sigui un desconegut (ajudar a una senyora a creuar el carrer, somriure a un nen, donar les gràcies i bon dia, etc.), a la llarga algú ens farà feliç a nosaltres encara que sigui per un instant i d’això es tracta la vida, de gaudir-la.

I un consell per als teus companys de Ambulàncies Catalunya?

Tracteu tots i cadascun dels pacients i familiars com us agradaria que us tractessin en aquesta situació a vosaltres. Gaudiu del vostre treball perquè només així podreu gaudir cada dia de la vida. M’encanta la meva feina.

técnico emergencias sanitarias beatriz segura

Molta sort, companya!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *