Consejos cargados de experiencia de dos socios de Ambulàncies Catalunya

Tras casi toda una vida en Ambulàncies Catalunya, dos de nuestros socios, Juan Manuel Rio Toledano y Genaro Hernández García, se jubilan.

Como despedida, hemos querido hablar con ellos de los retos superados y logros obtenidos a largo de su trayectoria, de la evolución del sector del transporte sanitario y de sus planes de futuro.

Aquí van sus respuestas, cargadas de experiencia, sabiduría y buenos consejos para las generaciones venideras. ¡Gracias compañeros!

  • ¿Qué cargos desempeñasteis en Ambulàncies Catalunya y qué os han enseñado?

JM: En mis más de 34 años que llevo en la cooperativa, desde que se fundó, he pasado por todos los puestos y cargos habidos y por haber, desde ayudante de conductor hasta presidente, pasando por telefonista, secretario, coordinador, etc. Me ha enseñado casi todo, ya que sólo tenía 26 años cuando entré a formar parte de la cooperativa, pero sobre todo a respetar y valorar a todos los compañeros y a ser consecuente y responsable en todo momento, ocupara el puesto o cargo que fuese.

GH: Era conductor de ambulancias. Mi cargo me ha enseñado que tratar bien a los pacientes es esencial para que se sientan seguros y respaldados.

  • ¿En qué ha cambiado el sector del transporte sanitario desde que comenzasteis a trabajar en Ambulàncies Catalunya?

JM: Buf… Ha cambiado en todo. Ambulancias, equipamientos, formación del personal, transmisión de datos, horarios laborales, etc. Pero creo que donde más ha cambiado ha sido desde el año 2000 cuando salió el primer concurso y se sectorizaron las zonas de trabajo de cada grupo de empresas o UTEs. Así, se comenzó a optimizar mejor los recursos y a poder ofrecer un mejor servicio a los ciudadanos.

GH: En la comunicación directa entre la ambulancia y la central, las ambulancias están mejor equipadas y eso te hace el trabajo más agradable.

  • ¿Qué valoráis más de haber trabajado en una cooperativa como Ambulàncies Catalunya?

JM: Lo que más valoro después de los años ha sido la tranquilidad laboral que he tenido, ya que desde el año 82 que comenzamos la actividad, el tema laboral ha tenido muchos altibajos, y, nosotros, gracias a nuestro esfuerzo y trabajo, hemos gozado de esa tranquilidad y seguridad que te da el saber que tienes el trabajo prácticamente asegurado.

GH: El trabajo en equipo, el comportamiento y trayectoria de todos los compañeros.

  • ¿Cuál es el mejor recuerdo que os lleváis de vuestra trayectoria en la cooperativa?

JM: Mi mejor recuerdo es pensar que hemos ido cumpliendo muchos de los objetivos que nos planteábamos, y, al mismo tiempo, hemos sabido solucionar los problemas que iban surgiendo en el día a día, todo ello gracias al afán de trabajo en equipo que en nuestra cooperativa siempre ha existido. ¡¡Seguir así!!

GH: La unión de todos para llegar como empresa donde hemos llegado.

  • ¿Alguna anécdota divertida que queráis compartir?

JM: Bueno más que una anécdota fue una premonición. Poco tiempo antes de formar parte de Ambulancies Catalunya, estaba viendo un programa en la televisión que hablaba de la empresa de bicicletas Orbea, que resultó que era una cooperativa y hablaba del sistema de trabajo de una sociedad de este tipo: que tú eres tu propio jefe, la toma de decisiones, reparto de beneficios, etc..  y la motivación emocional que todo eso crea en el trabajador. Entonces, pensé que me encantaría trabajar en una sociedad así. Y al poco tiempo me preguntaron si quería formar parte del proyecto de Ambulàncies Catalunya. Mis deseos fueron escuchados.

GH: Cuando era joven mi mujer venía a verme muy a menudo al Hospital de Bellvitge (donde teníamos una parada para esperar a que salieran los servicios) y la pobre esperaba durante horas a que llegara yo para estar un rato conmigo.

  • ¿Qué consejo importante daríais a las nuevas generaciones de trabajadores de Ambulàncies Catalunya?

JM: Que no se relajen. Que nos ha costado mucho sacrificio, esfuerzo y trabajo llegar donde estamos, pero que a ellos les queda lo más dificil que es mantenerse. Sin embargo, estoy convencido que sabrán hacerlo, porque están mejor preparados y muchos de ellos llevan nuestros mismos genes. Así que adelante, ¡el éxito es vuestro!

GH: Que luchen por estar unidos en el trabajo y en las decisiones que se tomen para que siga funcionando.

  • ¿Qué deseo queréis cumplir ahora que os jubiláis?

JM: Pertenezco a una generación que prácticamente ha vivido para trabajar, así que ahora sólo deseo vivir para disfrutar al lado de mi familia y amigos. Y para todos vosotros el mejor de mis deseos, que tengáis éxito y salud en la vida. ¡Un fuerte abrazo para tod@s, compañer@s!

GH: Disfrutar de buena salud que me dé la oportunidad de hacer lo que me apetezca y disfrutar del tiempo libre. ¡Gracias a tod@s y hasta más ver!

socios ambulancies catalunya

Després de gairebé tota una vida a Ambulàncies Catalunya, dos dels nostres socis, Juan Manuel Rio Toledano i Genaro Hernández García, es jubilen.

Com a comiat, hem volgut parlar amb ells dels reptes superats i èxits obtinguts al llarg de la seva trajectòria, de l’evolució del sector del transport sanitari i dels seus plans de futur.

Aquí van les seves respostes, carregades d’experiència, saviesa i bons consells per a les generacions futures. Gràcies companys!

  • Quins càrrecs vau exercir a Ambulàncies Catalunya i què us han ensenyat?

JM: En els meus més de 34 anys que porto a la cooperativa, des que es va fundar, he passat per tots els llocs i càrrecs haguts i per haver, des d’ajudant de conductor fins a president, passant per telefonista, secretari, coordinador, etc. M’han ensenyat gairebé tot, ja que només tenia 26 anys quan vaig entrar a formar part de la cooperativa, però sobretot a respectar i valorar a tots els companys i a ser conseqüent i responsable en tot moment, ocupés el lloc o càrrec que fos.

GH: Era conductor d’ambulàncies. El meu càrrec m’ha ensenyat que tractar bé als pacients és essencial perquè se sentin segurs i recolzats.

  • En què ha canviat el sector del transport sanitari des que vau començar a treballar en Ambulàncies Catalunya? 

JM: Buf… Ha canviat en tot. Ambulàncies, equipaments, formació del personal, transmissió de dades, horaris laborals, etc. Però crec que on més ha canviat ha estat des de l’any 2000 quan va sortir el primer concurs i es van sectoritzar les zones de treball de cada grup d’empreses o UTEs. Així, es va començar a optimitzar millor els recursos i a poder oferir un millor servei als ciutadans.

GH: En la comunicació directa entre l’ambulància i la central, les ambulàncies estan més ben equipades i això et fa la feina més agradable.

  • Què valoreu més d’haver treballat en una cooperativa com Ambulàncies Catalunya?

JM: El que més valoro després dels anys ha estat la tranquil·litat laboral que he tingut, ja que des de l’any 82 que vam començar l’activitat, el tema laboral ha tingut molts alts i baixos, i, nosaltres, gràcies al nostre esforç i treball, hem gaudit d’aquesta tranquil·litat i seguretat que et dóna el saber que tens la feina pràcticament assegurada.

GH: El treball en equip, el comportament i trajectòria de tots els companys.

  • Quin és el millor record que us porteu de la vostra trajectòria a la cooperativa? 

JM: El meu millor record és pensar que hem anat complint molts dels objectius que ens plantejàvem, i, al mateix temps, hem sabut solucionar els problemes que anaven sorgint en el dia a dia, tot això gràcies a l’afany de treball en equip que en la nostra cooperativa sempre ha existit. Seguiu així!

GH: La unió de tots per arribar com a empresa on hem arribat.

  • Alguna anècdota divertida que vulgueu compartir? 

JM: Bé, més que una anècdota va ser una premonició. Poc temps abans de formar part d’Ambulancies Catalunya, estava veient un programa a la televisió que parlava de l’empresa de bicicletes Orbea, que era una cooperativa, i parlava del sistema de treball d’una societat d’aquest tipus: que tu ets el teu propi cap, la presa de decisions, repartiment de beneficis, etc. i la motivació emocional que tot això crea en el treballador.  Llavors, vaig pensar que m’encantaria treballar en una societat així. I al cap de poc em van preguntar si volia formar part del projecte d’Ambulàncies Catalunya. Els meus desitjos van ser escoltats.

GH: Quan era jove la meva dona em venia a veure molt sovint a l’Hospital de Bellvitge (on teníem una parada per esperar que sortissin els serveis) i la pobra esperava durant hores a que arribés jo per estar una estona amb mi.

  • Quin consell important donaríeu a les noves generacions de treballadors d’Ambulàncies Catalunya? 

JM: Que no es relaxin. Que ens ha costat molt sacrifici, esforç i treball arribar on som, però que a ells els queda el més difícil que és mantenir-se. No obstant això, estic convençut que sabran fer-ho, perquè estan més ben preparats i molts d’ells porten els nostres mateixos gens. Així que endavant, l’èxit és vostre!

GH: Que lluitin per estar units en el treball i en les decisions que es prenguin perquè segueixi funcionant.

  • Quin desig voleu complir ara que us jubileu? 

JM: Pertanyo a una generació que pràcticament ha viscut per treballar, així que ara només desitjo viure per gaudir al costat de la meva família i amics. I per a tots vosaltres, el millor dels meus desitjos, que tingueu èxit i salut a la vida. Una forta abraçada per a tots, companys i companyes!

GH: Gaudir de bona salut i que em doni l’oportunitat de fer el que em vingui de gust i gaudir del temps lliure. Gràcies a tots i a totes i fins a més veure!

socios ambulancies catalunya

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *