Tag Archives: ambulàncies catalunya

Consells per una “operació retorn” segura per a tota la família

L’equip d’Ambulàncies Catalunya ens passem moltes hores a la carretera i estem plenament conscienciats dels riscos que comporta la conducció, especialment durant dates puntuals, com l’estiu. Cal preparar-se per l’operació retorn i prendre totes les precaucions per arribar sans i estalvis a casa.

La Generalitat de Catalunya posa a l’abast dels ciutadans una sèrie de consells que ens agradaria recordar-vos des del nostre blog i les nostres xarxes socials. Ens agradaria que seguíssiu totes les instruccions correctament i que responguéssiu que sí a totes les preguntes d’aquest checklist:

  • Heu fet una revisió general al vostre cotxe abans de sortir?
  • Teniu planificat els descansos, els àpats i els itineraris a fer de la vostra ruta en cotxe?
  • Sabeu quins serveis informatius de trànsit heu de consultar per saber l’estat de les carretera?
  • Sou conscients que certs medicaments, l’alcohol i les begudes estimulants poden provocar somnolència?
  • Coneixeu les normes de seguretat vial bàsiques, tal com respectar les distàncies de seguretat entre vehicles i les velocitats recomanades a cada via?
  • Teniu els dispositius infantils de seguretat reglamentaris a punt?
  • Sabeu que malgrat feu distàncies curtes cal utilitzar el cinturó de seguretat i el casc ben cordat?

Esperem que totes les vostres respostes siguin afirmatives i us desitgem una bona operació retorn!

“En emergències, l’experiència és clau però la formació ho és més”. Iván Requena, professor del Màster en Emergències i Catàstrofes de la UAB

Ambulàncies Catalunya vam participar, un any més, al Taller de muntatge d’un Punt Mèdic Avançat (PMA) en un Incident amb Múltiples Víctimes (IMV), dins del Màster en Emergències i Catàstrofes de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Gràcies per comptar de nou amb nosaltres!

Per a aquest post, hem volgut parlar sobre els aprenentatges obtinguts al taller de muntatge d’un Punt Mèdic Avançat en un Incident amb Múltiples Víctimes des de dues visions diferents: la del formador i la dels alumnes. Per a això, hem parlat amb un dels professors i amb dos dels alumnes que van participar al taller.

Continue reading ““En emergències, l’experiència és clau però la formació ho és més”. Iván Requena, professor del Màster en Emergències i Catàstrofes de la UAB” »

“Els Tècnics en Emergències Sanitàries sou imprescindibles per donar la bona resposta que la societat espera de nosaltres”

Aquest dissabte, 17 de febrer, es compleixen 6 mesos de l’atemptat a La Rambla de Barcelona. Ambulàncies Catalunya hem conversat amb Dani Martínez, infermer assistencial del SEM i un dels molts professionals que van atendre les víctimes en aquest tràgic succés. Una actuació, la dels professionals del SEM, que va rebre elogis a nivell internacional.

Així mateix, Ambulàncies Catalunya vam tenir el plaer de col·laborar amb el Dani l’any passat en un dels mòduls que imparteix en el Màster en Emergències i Catàstrofes de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ho vam fer amb un taller de muntatge del nostre Punt Mèdic Avançat, i, gràcies a la bona acollida obtinguda i a l’oportunitat que ens va brindar el Dani, esperem realitzar amb ell un nou taller el proper mes d’abril.

Així doncs, conversem amb el Dani, agraint-li per endavant que ens hagi compartit la seva experiència, com infermer i com a professor, i com a persona i professional que ha prestat servei en incidents de múltiples víctimes, com malauradament va ser l’atemptat a La Rambla de Barcelona. Mil gràcies, Dani.

• Conversem sobre el Taller d’Incidents de Múltiples Víctimes (IMV) del Màster en Emergències i Catàstrofes de la UAB-Vall d’Hebron:

Dani, quin tipus de mòduls imparteixes dins del Màster?

Dins el mòdul teòric, m’encarrego de les sessions d’electrocardiografia, ventilació mecànica, control de via aèria, anestèsia i intubació, i múltiples víctimes. En el mòdul pràctic, juntament amb els meus companys, fem tallers de Suport Vital Avançat en el pacient amb patologia mèdica i traumàtica, coordino el mòdul de rescat en muntanya que fem durant una setmana a Andorra, i el de múltiples víctimes que organitzem amb la vostra col·laboració en una casa rural un cap de setmana.

Quin sol ser el perfil de les persones que participen en aquests mòduls?

El nostre Màster està enfocat a infermers, tot i que gairebé cada any també tenim metges. El perfil de l’alumnat del Màster ha anat canviant progressivament en les últimes edicions. Fa uns anys a un Màster s’apuntaven majoritàriament professionals amb anys d’experiència laboral, que volien especialitzar-se i centrar la seva carrera professional en un àmbit. Actualment, el perfil majoritari és de companys que han acabat el grau fa molt poc i, en el nostre cas, els crida l’atenció el món de les urgències i emergències, i volen enfocar el seu currículum a això. També cal destacar que cada any tenim alumnes d’altres CCAA, sobretot de País Basc, Andalusia i Balears, i alguns d’altres països, que vénen a formar-se amb nosaltres.

Respecte a un IMV, què és el més important que ha de tenir en compte el TES, com a part de l’equip, quan es troba en una situació de catàstrofe?

El TES, igual que la resta d’intervinents però especialment, no s’ha d’oblidar mai del primer pas en tota intervenció, el PAS. El concepte de seguretat ha de ser una màxima en qualsevol professional de l’emergència, en qualsevol situació, i especialment en un IMV. En aquestes situacions és fàcil que baixem la barrera o apareguin actes “heroics”, i el més important del servei és que tornem tots tal com hem començat la guàrdia. La nostra tasca és solucionar problemes, no formar part d’ells.

Com s’aconsegueix mantenir el cap fred en un IMV? És una capacitat que s’adquireix amb l’experiència?

Evidentment l’experiència és necessària i fa que tinguis més recursos per afrontar qualsevol situació i gestionar les teves reaccions. És un fet que l’experiència et fa estar més avesat, però per a mi és molt important la formació. En el nostre treball, moltes vegades cal prendre decisions ràpides sense temps a grans reflexions, de manera que hem de tenir interioritzats els procediments perquè en aquell moment surtin sense haver de pensar-los, i això només s’aconsegueix entrenant cop i un altre, fins que no pugui sortir malament. Evidentment la realitat sempre et sorprèn i supera el que tenies previst, i cal saber adaptar-se i reajustar la resposta. És en aquesta flexibilitat on sí que entra l’experiència del professional.

Quan es tracta del muntatge del PMA en un IMV, què és el més important a considerar en una situació de catàstrofe?

Això dependrà molt del tipus d’incident en el qual ens trobem, no és el mateix un accident d’autocar enmig d’una autopista que un atemptat amb tirador actiu. Com a norma general, crec que el principal és fer un pas enrere, entendre l’incident en la seva globalitat i, a partir d’aquí, decidir què localització és la més segura i amb millors accessos i sortides. Òbviament, això no sempre és fàcil ja que no disposarem de tota la informació necessària.

L’estructura clàssica d’”hospital de campanya” inflable que a tots ens ve al cap no sempre estarà disponible i pot no ser la millor opció. Per exemple, en un atemptat terrorista sempre haurem de buscar estructures físiques més segures on poder-se confinar, si cal; en un accident en una carretera comarcal d’una zona molt allunyada, on trigarà molt a arribar l’assistència, haurem de buscar un espai ampli on agrupar els ferits i que funcioni com a àrea sanitària. Sigui com sigui, és molt important que tots els intervinents sàpiguen on és i tingui una única via d’accés i una de sortida ben senyalitzades.

Després de participar en un taller d’IMV, què impressions reps dels alumnes, amb què es queden principalment?

En general, tots diuen que és molt complicat posar-se en situació i llevar-se el “xip” assistencial. Som sanitaris i al que estem acostumats, i amb el que ens sentim més còmodes, és l’assistència al pacient. Però aquí toca sortir de la zona de confort. En aquestes situacions és més important l’organització i gestió, i ens costa fer aquest canvi de rol. Quan estàs fent un triatge primari i et trobes amb un pacient greu, instintivament vols dedicar-li tot el teu esforç i coneixement, però si la teva funció és de “triador” no pots quedar-te amb ell, has de seguir amb el següent ja que cal pensar en la col·lectivitat i no en l’individu, i a això no estem acostumats.

Quins són els propers mòduls que tens previst organitzar?

Doncs ara mateix estem a punt de realitzar el mòdul de muntanya, que serà a finals de febrer a l’estació d’esquí de Grandvalira, a Andorra. Són 4 dies on, en col·laboració amb el SUM (el servei d’emergències andorrà) i els pisters de l’estació d’esquí, els nostres alumnes participaran en diferents exercicis i simulacres en l’entorn de la muntanya i les pistes. És un mòdul que sempre crida molt l’atenció i estan desitjant que arribi, però no puc explicar-vos molt més perquè per a ells és tot sorpresa!

Segons la teva experiència en desastres, què canviaries respecte als protocols actuals en un IMV?

És difícil posar-ho sobre paper i intentar organitzar el que per definició serà una situació de caos, així que crec que hauríem de simplificar-los, establir unes estructures i línies primàries de treball, que tots coneguem i tinguem assumides, però sense grans documents de cent pàgines impossibles de recordar. El més important, com he dit abans, és practicar i practicar fins que tots els intervinents assumeixin els protocols com una cosa rutinària, i és l’única manera que entre tots detectem punts de millora.

Participar en simulacres no hauria de ser una cosa opcional o esporàdica, crec que hauria de ser obligatori que tots els que treballem en emergències ho féssim periòdicament. I no cal un gran simulacre en un aeroport, hi ha exercicis que es poden practicar en una aula, i també ens hem d’acostumar a posar en marxa aquests procediments amb petits incidents del dia a dia, un accident de trànsit amb 5 ferits o una evacuació preventiva d’un edifici per un incendi són bons escenaris per fer-ho. Un altre punt imprescindible per a mi és que aquests protocols (i els seus simulacres) integrin a tots els intervinents, i em refereixo tant a hospitals, centres de salut, unitats de Suport Vital Bàsic i del transport no urgent, com a policia, bombers o qualsevol altre servei que estarà implicat, fins i tot als ciutadans. Hem de conèixer-nos, saber com treballem cada un i parlar el mateix idioma.

• Parlem amb el Dani sobre l’atemptat del 17 d’agost a La Rambla de Barcelona:

El servei realitzat pel SEM a l’atemptat del 17 d’agost del 2017 a La Rambla de Barcelona va obtenir molts elogis a nivell internacional. Què va ser el més destacable de la tasca realitzada?

Jo destacaria la resposta en conjunt, tant de la ciutadania, policia i bombers, com la de tots els professionals sanitaris que van intervenir i els que es van oferir per fer-ho que van ser molts. Hi va haver un gran treball en equip, cadascun donant el millor de si sense qüestionar l’altre, em va cridar l’atenció el silenci i el to de veu dels que estàvem allà, no recordo crits ni sensació de nerviosisme, sí de responsabilitat i confiança entre tots. Crec que la capacitat de resposta i organització va ser la clau aquella tarda, començant per les sales de coordinació, les unitats que van intervenir (tant SVB com SVA), directius, i seguint pels hospitals, que van organitzar ràpidament els seus serveis d’urgències, quiròfans i UCIs, donant una resposta integral com a sistema sanitari.

Quins aprenentatges, a nivell professional i personal, s’obtenen en una situació d’aquesta magnitud?

El resumiria amb una frase que sempre dic als meus alumnes (i no sé de qui és): “Mai arribarem a veure tot el que hem estudiat, i mai estudiarem tot el que ens queda per veure“. Els que ens dediquem a l’emergència solem dir que el carrer enganxa, i ens motiva el pic d’adrenalina quan passes d’estar prenent un cafè a un avís d’un pacient greu, però és fàcil caure en la desmotivació quan portes guàrdies sense sentir aquesta sensació . La realitat dels serveis d’emergència està canviant i el perfil de pacients també, i ens hem d’adaptar a això, però no deixem de creure’ns-ho, treballem en emergències amb el que això comporta, i cal estar preparat per respondre davant de qualsevol situació. No hem de confiar en que ho sabem tot i que estem preparats pel que sigui, perquè sempre hi ha situacions que et poden sobrepassar, sempre hi ha coses per aprendre i marge de millora. D’aquí la necessitat de formació i pràctica continuada.

Segons el Dr. Joan Sala, director general del SEM, el 17 d’agost de 2017 “serà una cita obligada de tots els màsters d’emergències”. Quin missatge donaries als nois i noies que s’estan preparant per ser TES?

Jo els aconsellaria que no deixin de preparar-se mai, la formació continuada és imprescindible i sempre hi ha coses per aprendre. No serveix allò de “això no em passarà a mi” o pensar que ja vindrà algú que sàpiga el que cal fer. Els TES sou la primera línia i el col·lectiu més nombrós a la prehospitalària, la primera anella de la cadena de supervivència, així que sou imprescindibles per donar la bona resposta que la societat espera de nosaltres.

Sobre Dani Martínez…

Dani és Diplomat Universitari en Infermeria per la Universitat de Barcelona, ​​amb diversos postgraus en urgències hospitalàries i extrahospitalàries, i Màster en Emergències per la Universitat Autònoma de Barcelona. Treballa com a infermer assistencial del SEM a Barcelona ciutat, és professor del Màster d’Emergències i Catàstrofes de la UAB-Vall d’Hebron, i Coordinador del Grup de Treball SVAE de SEMES.

infermer atemptat barcelona

T’esperem a la Festa Major de Sants 2017 amb els nostres tallers infantils de primers auxilis

Un any més, estarem a la Festa Major de Sants, el nostre barri, amb els nostres tallers infantils de primers auxilis. Ens trobareu el dilluns 21 d’agost al Parc de l’Espanya Industrial de 10 a 13.00 hores.

Continue reading “T’esperem a la Festa Major de Sants 2017 amb els nostres tallers infantils de primers auxilis” »

Què implica la cobertura sanitària d’un esdeveniment esportiu com l’Ironman 70.3 Barcelona?

Amb la participació de 2.500 atletes, el passat 21 de maig es va celebrar una nova edició de l’Ironman 70.3 Barcelona a Calella. Ambulàncies Catalunya vam cobrir un any més aquest destacat esdeveniment esportiu amb els nostres serveis preventius, amb la nostra ambulància de Suport Vital Bàsic amb 2 Tècnics en Emergències Sanitàries (TES) i el nostre Punt Mèdic Avançat (PMA), amb 2 TES, 1 DUE i un metge.

Continue reading “Què implica la cobertura sanitària d’un esdeveniment esportiu com l’Ironman 70.3 Barcelona?” »

“Treballar en aquesta cooperativa m’ha ensenyat a ser millor persona i a tenir una mica d’amor propi”

El sector del transport sanitari ha evolucionat molt des dels inicis d’Ambulàncies Catalunya, fa més de 35 anys. D’aquest i altres temes hem volgut parlar amb el nostre company, Apolinar Andrés Jorde, que es va jubilar el passat 31 de març.

En aquest post ens parla de la seva trajectòria a Ambulàncies Catalunya, que va iniciar el 1983, quan va arribar a la cooperativa des d’una altra empresa d’ambulàncies.

A Ambulàncies Catalunya va entrar com a soci des del principi, exercint les funcions de conductor i compaginant-la esporàdicament amb les de coordinador de serveis, quedant-se fix com a coordinador amb el temps.

Amb trenta-quatre anys d’experiència en la cooperativa, hem demanat a Andrés que comparteixi amb nosaltres la seva visió personal de la seva trajectòria en Ambulàncies Catalunya i en el sector del transport sanitari. Gràcies Andreu, i a gaudir d’una merescuda jubilació!

Quin lloc has ocupat a Ambulàncies Catalunya al llarg de la teva trajectòria i què t’ha ensenyat?

Vaig començar a Ambulàncies Catalunya com a conductor i després vaig passar a ser coordinador de serveis. Treballar en aquesta cooperativa m’ha ensenyat a ser millor persona i a tenir una mica d’amor propi.

En què ha canviat el sector del transport sanitari des que vas començar a treballar a Ambulàncies Catalunya?

En tot. Hi ha un abisme entre el d’abans i el d’ara! El sector del transport sanitari ha millorat per bé però encara queden coses per millorar.

Què valores més de treballar en una cooperativa com Ambulàncies Catalunya?

És diferent, saps que és una cosa pròpia i ho valores més i millor. Per a mi ha estat molt important el bon tracte amb els meus companys.

Quin és el millor record que t’emportes de la teva trajectòria a l’empresa?

Són tants bons moments que no sabria distingir algun. Jo diria, un cop més, el bon companyerisme.

Alguna anècdota divertida que vulguis compartir?

Hi ha moltes i molt divertides, em seria molt difícil enumerar una!

Quin consell donaries a les noves generacions d’Ambulàncies Catalunya?

Els diria que aprofitin l’experiència dels companys més veterans per aprendre d’ells i de la seva trajectòria de molts anys a l’empresa i al sector.

Quin desig vols complir ara que t’has jubilat?

Estar amb la meva família i tenir molta salut per gaudir del meu temps de la millor manera possible.

cooperativa ambulàncies catalunya

Les nostres ambulàncies estrenen un nou dispositiu per millorar el confort dels nostres usuaris

Per augmentar la comoditat dels nostres usuaris, a Ambulàncies Catalunya hem incorporat un nou dispositiu en totes les ambulàncies que porten una llitera.

El nou dispositiu és un transfer, una taula rígida adequada per a la transferència dels usuaris entre llits i / o llitera, perquè l’esforç sigui menor, millorant el confort dels nostres usuaris.

Us expliquem una mica més d’aquesta nou dispositiu, que ja forma part del material de les nostres ambulàncies.

Què és un transfer?

És una taula de poliuretà superlliscant (la podeu veure abaix a la imatge) que ens ajuda en la transferència dels nostres usuaris i que els proporciona una major comoditat.

Per què hem decidit incloure aquest dispositiu en les nostres ambulàncies?

Perquè creiem que la nostra praxi diària ha de ser el més còmoda, senzilla i ergonòmica possible, per això introduïm aquest nou material de mobilització d’usuaris per minimitzar els riscos i possibles danys tant del pacient com dels nostres tècnics.

En quines situacions és més necessari utilitzar-lo?

El transfer l’utilitzarem amb tots aquells usuaris que tinguin una mobilitat reduïda i sigui necessari transferir-los de la nostra llitera de trasllat al llit de l’hospital o viceversa.

Quins avantatges aporta als nostres usuaris que les ambulàncies disposin d’un transfer?

El transfer ajuda a que el pacient pateixi menys canvis de postura, evitant possibles danys.

Si us ha interessat aquest post, aquí us parlem dels nostres nous maletins de Suport Vital Avançat (SVA) per donar cobertura a les nostres ambulàncies de SVA, al nostre novedós Punt Mèdic Avançat i als Dispositius de Riscos Previsibles (DRP) que els necessitin.

camilla trasferencia ambulancia

Formació AC: Actitud professional dels tècnics en emergències sanitàries

Avui us parlem d’una assignatura molt important del pla formatiu d’Ambulàncies Catalunya, no solament aplicable a la tasca del Tècnic en Emergències Sanitàries (TES), sinó a professionals de tots els sectors. Es tracta de l’actitud professional que cal tenir alhora de portar a terme la nostra feina. Conversem amb el nostre formador Toni Nieto.

Quina és l’actitud professional que ha de tenir un TES?

Empatia, proximitat, responsabilitat o seguretat són alguns dels principals valors que ha de tenir tot professional, sigui quina sigui l’activitat a la qual es dedica. En el cas dels tècnics en emergències sanitàries, aquests valors són encara més importants. A Ambulàncies Catalunya, tenir una actitud professional amb els nostres usuaris ens sembla tan fonamental que dediquem a aquest tema una de les nostres sessions de formació.

Quins aspectes són bàsics en l’actitud professional?

El primer punt que abordem és l’aplicació d’uns hàbits principals. Són aspectes que es donen per fets però que és molt important recordar. Entre ells destaquen la puntualitat, l’ordre i neteja, la neteja personal o l’aplicació dels riscos laborals i ambientals.

Quins aspectes psicològics abordes?

L’empatia com a valor principal. Quan tractem amb persones, i especialment si aquestes persones estan travessant moments complicats, és molt important que mostrem una actitud propera, que evitem confrontacions i tenir sempre present que la nostra missió és fer sentir l’usuari el més còmode possible.

La segona part de la formació tracta sobre l’actitud professional pròpia dels tècnics en emergències sanitàries. Se centra en tres aspectes principals: la fisiopatologia del transport sanitari, la conducció del vehicle i l’ergonomia i transferència de pacients.

Què és la fisiopatologia del transport sanitari?

Ens referim a les alteracions que pot patir l’estat hemodinàmic del pacient en ser traslladat. Els principals factors que influeixen en aquesta alteració són les acceleracions i desacceleracions, les vibracions, els viratges, la temperatura i la contaminació acústica.

En quan a la conducció de l’ambulància, quins aspectes destaques?

Es tracten quatre aspectes principals: el vehicle, la via, el conductor i els altres conductors. És molt important tenir en compte que l’aparició de factors externs com alteracions en la ruta programada pot influir en el desenvolupament de l’actitud del tècnic de transport sanitari, de manera que quan s’està al volant és imprescindible estar molt atent a tot el que passa al voltant.

Què cal tenir en compte en la transferència dels usuaris?

Per abordar aquest tema ens centrem en els principals factors de risc a l’hora de moure l’usuari del vehicle a la llitera de l’hospital i detallem les principals bones pràctiques perquè aquesta transferència sigui el més segura possible.

Si t’ha interessat aquesta entrevista, et recomanem la lectura d’aquest post sobre com ha d’actuar el tècnic en emergències sanitàries davant un pacient politraumàtic.

formación técnico emergencias sanitarias

Formació externa: taller de primers auxilis per a pares i mares a la botiga de joguines El Petit Monstre

David Esteve és instructor i infermer de professió i col·laborador habitual d’Ambulàncies Catalunya. Amb ell iniciem una nova aventura que ens satisfà molt comunicar-vos. Es tracta de tallers de primers auxilis per a pares i avis, que demà dimecres, 26 d’abril, realitzarà David a la botiga de joguines El Petit Monstre on ja ha realitzat altres tallers.

Parlem amb David sobre com va sorgir la idea de fer tallers de primers auxilis, quin tipus de continguts es treballen, quins temes preocupen més a pares i mares, i quins altres projectes té en marxa.

talleres primeros auxilios para padres

David, com sorgeix la idea d’organitzar tallers de primers auxilis en una botiga de joguines?

La idea sorgeix arran de les ganes d’ajudar a una amiga a potenciar el seu negoci. A El Petit Monstre, a part de ser una botiga de joguines especialitzada en la pedagogia alternativa, també es realitzen xerrades informatives sobre diversos temes. Així que li vaig proposar fer una de primers auxilis que és un tema per al qual estic capacitat.

A quins públics van dirigits els tallers?

Els tallers de primers auxilis van dirigits a totes aquelles persones que mitjançant Instagram, els seus seguidors, o la gent que visita la botiga de joguines decideixin apuntar-se. Està obert a tots els públics tot i que sí que hauríem de remarcar que els principals usuaris són els pares que estan preocupats pel benestar dels seus fills.

Quins continguts hi treballes? Com es treballen?

En aquestes primeres edicions hem treballat la desobstrucció de la via aèria en nadons i infants a petició dels pares que segueixen el nou corrent d’alimentació “Baby Led Weaning” (BLW). Els continguts es treballen de manera totalment pràctica seguint les guies de la European Resuscitation Council del 2015.

Són continguts a demanda o decideixes tu els temes a tractar en el taller?

Inicialment la idea era realitzar un fòrum on resoldre els dubtes. Però les xarxes socials són una eina molt potent mitjançant la qual els assistents ens van anar guiant, a través dels seus comentaris, a centrar-nos en la desobstrucció de la via aèria per a aquestes primeres sessions.

Són tallers pràctics? De quina manera participen els assistents?

Tallers totalment pràctics on els participants realitzen les tècniques propostes amb el material per a la formació de què disposa Ambulàncies Catalunya.

A quins temes dones més importància i per què?

Actualment els temes més rellevants són els primers auxilis en tots els seus vessants així com pot ser fer una trucada d’emergència, identificar la pèrdua de coneixement, la desobstrucció de la via aèria, la cura de ferides…

taller primeris auxilios bebés y niños el petit monstre

Quines són les preguntes més freqüents que et fan els pares? Què els preocupa més?

Les preguntes més freqüents estan relacionades en què actitud prendre o quina postura adoptar quan els seus fills pateixen algun accident, sigui de qualsevol índole.

Quins temes tractaràs al taller de demà 26 d’abril?

El taller de demà, 26 d’abril, està centrat a la desobstrucció de la via aèria en nadons i infants i serà la tercera sessió relacionada amb el mateix tema a causa de la forta demanda i preocupació mostrada pels participants.

Quins són els propers tallers que faràs i quan?

La idea és realitzar tallers mensuals. El proper ho farem al maig i la temàtica encara la tenim per decidir. Veurem que ens proposen des de les xarxes socials.

Tens nous projectes d’aquest tipus en ment?

Per descomptat. Comparteixo totalment la filosofia d’Ambulàncies Catalunya i la voluntat per fer arribar els coneixements en primers auxilis al màxim de població possible. Així que, seguirem reinventant-nos per proporcionar aquest coneixement de la millor manera possible. Els primers auxilis són un coneixement bàsic que ha d’estar a l’abast de tothom.

Si t’ha interessat aquest post, et convidem a conèixer els tallers infantils de primers auxilis que Ambulàncies Catalunya organitza cada any a la Festa Major de Sants.

Actuació sanitària en l’entrenament d’habilitats en el maneig de pacients politraumàtics

Com a Tècnics en Emergències Sanitàries, com hem d’actuar en cas d’accident de trànsit amb múltiples víctimes? Aquesta és una de les qüestions que plantegem en la formació interna d’Ambulàncies Catalunya i que desenvolupem en el nostre Trauma Training Course.

El Trauma Training Course, del que hem fet ja 8 accions formatives amb la participació de 39 professionals del nostre equip, està dirigit a tot el personal d’Ambulàncies Catalunya i es realitza a les nostres pròpies instal·lacions. Parlem amb el nostre formador Toni Nieto.

Què s’analitza en el Trauma Training Course?

Analitzem la sistemàtica a emprar en accidents de trànsit, conèixer quin material és el més idoni i protocol·litzar els passos a seguir davant d’un pacient politraumàtic. Basat en la visualització d’un vídeo d’un accident amb múltiples ferits i amb un Diagnòstic sindròmic per pacient que ens indica el conjunt de lesions, signes i símptomes a tractar.

Quina metodologia es fa servir?

La metodologia emprada en aquesta formació consisteix en una sèrie de passos:

  • Visualització d’un vídeo formatiu d’accident de trànsit amb un elevat nombre de víctimes.
  • De l’accident visualitzat, exposem els casos (un a un) amb un diagnòstic sindròmic.
  • Seguidament, passem a realitzar la nostra actuació al taller simulat.
  • Després de posar en comú la nostra actuació, passem a l’aula a veure com s’ha dut a terme l’estabilització de la víctima al vídeo.

Aprenentatges que s’extreuen del curs?

Conèixer el material i habituar-se al mateix és difícil i més si no ho exercitem cada dia. El reciclatge de les tècniques ens permet estar sempre a punt per a qualsevol emergència al nostre nivell d’actuació i, a més, en la majoria dels nostres preventius anem amb ambulàncies de Suport Vital Avançat, metge i infermers que exigeix ​​un nivell més alt d’implicació.

Per acabar, una reflexió relacionada amb el curs de Trauma Training

Mai passa res fins que passa i llavors, què?

ambulancies catalunya formación intrena