Tag Archives: emergencias

“En emergències, l’experiència és clau però la formació ho és més”. Iván Requena, professor del Màster en Emergències i Catàstrofes de la UAB

Ambulàncies Catalunya vam participar, un any més, al Taller de muntatge d’un Punt Mèdic Avançat (PMA) en un Incident amb Múltiples Víctimes (IMV), dins del Màster en Emergències i Catàstrofes de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Gràcies per comptar de nou amb nosaltres!

Per a aquest post, hem volgut parlar sobre els aprenentatges obtinguts al taller de muntatge d’un Punt Mèdic Avançat en un Incident amb Múltiples Víctimes des de dues visions diferents: la del formador i la dels alumnes. Per a això, hem parlat amb un dels professors i amb dos dels alumnes que van participar al taller.

Continue reading ““En emergències, l’experiència és clau però la formació ho és més”. Iván Requena, professor del Màster en Emergències i Catàstrofes de la UAB” »

Què ha de tenir la farmaciola de casa

Encara que intentem tenir-ho tot controlat, alguns accidents domèstics no es poden evitar. Per això és important que tinguem a casa una bona farmaciola. Així aconseguirem que els efectes dels possibles accidents siguin el més lleus possible. En aquest post us volem parlar sobre el que ha de contenir la farmaciola de casa.

El primer aspecte a tenir en compte és que la farmaciola ha d’estar sempre tancada, allunyada de l’abast dels nens i en un lloc fresc i sec.
Pel que fa als productes que hauria de contenir, els podem classificar en tres categories: materials de cura, accessoris i medicaments.
Materials de cura com les tiretes, apòsits de gasa, cotó, benes, esparadrap, tires de sutura o aigua oxigenada són elements essencials de qualsevol farmaciola.
Els accessoris són tan importants com els materials de cura. Les tisores, pinces i el termòmetre són imprescindibles. Els guants estèrils poden ajudar a prevenir possibles infeccions.
Els principals medicaments que ha de tenir una farmaciola són analgèsics, antitèrmics, antidiarreic, antiàcid, sèrum oral, productes per a picades d’insectes i pomades per a les cremades.

Cada cert temps és important revisar els productes que conté la farmaciola i portar a la farmàcia els que estiguin caducats o en mal estat i els que ja no ens fan falta.
Per acabar, ens agradaria apuntar que també és molt recomanable tenir una petita farmaciola de primers auxilis en el cotxe. En cas d’emergències pot ser de gran utilitat.

Esperem que aquesta informació us hagi estat d’utilitat!

Ambulàncies Catalunya, farmaciola

Símptomes del cop de calor i consells per a tractar-lo

En ple estiu, quan més augmenten les temperatures, és important vigilar el comportament del nostre cos. Un cas que podem patir i del que és important estar ben informat en aquestes èpoques de l’any és del cop de calor, originat per la radiació solar.

Quins són els símptomes del cop de calor?

  • A part de molta calor corporal, sentim fatiga i set
  • Cara congestionada, pell seca, calenta i enrogida
  • Es poden experimentar rampes musculars doloroses en cames, braços i abdomen
  • Mal de cap
  • Marejos o desmais
  • Nàusees o vòmits
  • Sentim que el cor ens batega molt de pressa (sense haver fet exercici físic)

Com tractar el cop de calor?

El cop de calor és una emergència mèdica i requereix atenció mèdica urgent. Per tant, cal avisar els serveis d’emergències (112). Tan aviat es tinguin aquests símptomes o veiem que algú els pateix, convé:

  • Parar el que s’estigui fent i rehidratar
  • Buscar una zona fresca, amb ombra
  • Posar-se en posició estirada boca amunt o semiasseguda
  • Aplicar aigua freda sobre la pell o la roba
  • Afluixar o treure la roba
  • Beure aigua freda o líquids frescos
  • Evitar l’alcohol i la cafeïna

En cas d’estar ajudant a una persona que ha patit un cop de calor, pots seguir aquests passos però només cal donar-li líquids frescos en petits glops si la persona està conscient i pot empassar correctament.

Que gaudiu de l’estiu però sempre pensant en el benestar del cos!

síntomas golpe calor

Foto: Gencat

8 preguntes sobre la història de les ambulàncies. T’animes?

Són infinites les curiositats que giren al voltant de la història de les ambulàncies. Sabies que el seu origen es remunta a molts segles enrere? Hem fet un exercici de síntesi de les dades més interessants que hem trobat a Internet. A veure quantes respostes endevines!

1. De quin segle data la primera ambulància?

Es diu que la primera ambulància data del segle X i que va ser construïda pels anglosaxons. Tenia forma d’hamaca emplaçada en un carro de què tiraven cavalls. El servei d’ambulància mitjançant cavalls va continuar amb algunes variacions fins al segle XX.

2. Quan van començar a usar-se les ambulàncies a emergències?

Les primeres ambulàncies usades en emergències de les que es té constància van ser les emprades durant el regnat d’Isabel I de Castella al segle XV. No obstant això, els soldats ferits no eren recollits fins a la fi de la batalla, causant un nombre superior de morts en els camps. Això va canviar amb les anomenades ambulance volants dissenyades pel metge de Napoléon, qui va adoptar el mètode utilitzat pels normands, d’hamaques i cavalls, per treure els ferits del camp de batalla.

3. Quina ciutat va ser la primera a utilitzar ambulàncies i amb quina finalitat?

Pel que sembla, va ser Londres el 1832, i es van utilitzar per al trasllat de malalts de còlera. Segons afirmava el diari The Times, “el procés de curació comença en el mateix instant en què el pacient és portat en el carruatge, sent el temps estalviat empleat a atendre al pacient i, a més, poden conduir al pacient a l’hospital tan ràpidament, que els hospitals poden ser menys nombrosos i poden localitzar a majors distàncies entre ells.”

4. Amb quins mitjans sanitaris comptaven les primeres ambulàncies?

En cirurgià Edward Dalton va rebre l’encàrrec de crear un hospital a prop de Nova York. En 1869, va iniciar un servei d’ambulàncies per portar als pacients el més ràpid possible a l’hospital. Les seves ambulàncies comptaven amb equipament mèdic, tauletes, bombes estomacals, morfina i brandy. En 1870, el servei atenia 1.401 trucades d’emergència. Vint anys més tard ja eren més del triple.

5. En quin any van començar a utilitzar-se les primeres ambulàncies motoritzades?

El primer motor present en una ambulància va ser presentat el 1899 a Estats Units, pel que passava a ser el primer automòbil convertit en ambulància. Posteriorment, es va fer el mateix en 1900, a Nova York. Aquestes dues primeres ambulàncies automòbils eren elèctriques, amb dos cavalls de potència (1,5 kW) en els motors de l’eix posterior.

6. I la primera a usar gasolina?

La primera ambulància moguda per gasolina va ser l’Ambulància Palliser, presentada en 1905. Constava de tres rodes, una a la part davantera i dues en la posterior, i una xapa a prova de bales amb una petita obertura exterior amb l’objectiu que el personal de l’ambulància pogués sortir.

7. Quan van començar a portar les ambulàncies equip mèdic?

Durant la Primera Guerra Mundial, la Creu Roja va dur a terme les primeres tasques d’auxili en els camps de batalla amb ambulàncies motoritzades. Poc abans de la Segona Guerra Mundial, una ambulància moderna portava un avançat equip mèdic, un metge, i s’enviava per ràdio. Era freqüent que les ambulàncies fossin cotxes fúnebres -l’únic vehicle disponible que podia portar a un plaent reclinat- i, per tant, eren sovint dirigits per funeràries.

8. I quan es va passar del xassís del cotxe al de furgoneta?

Va ser cap a 1970. Les primeres ambulàncies establertes en furgonetes comptaven amb un equip mèdic i uns senyals lluminosos i acústics molt reduïts, sent l’accessori de l’equip mèdic més notable la llitera. Amb el pas del temps, les ambulàncies van millorar les seves prestacions, guanyant capacitat per portar un equip addicional (tant portàtil com permanent), passant a formar part de l’arsenal dels metges.

Llegeix l’article complet per conèixer més sobre la història de les ambulàncies. Coneixes més dades històriques curioses per compartir?

historia ambulancia wikipedia

historia ambulancia wikipedia

historia ambulancia wikipedia

historia ambulancia wikipedia

ambulancia ambulàncies catalunya

Novetats sobre el Decret 82/2010: ampliat el termini per presentar els plans d’autoprotecció d’àmbit local

La Generalitat de Catalunya ha anunciat novetats respecte del Decret 82/2010 que homogeneïtza els criteris que han de complir els espectacles públics, activitats recreatives i espais oberts al públic a l’hora d’homologar els seus plans d’autoprotecció.

El passat dimarts 5 de març, el Govern de Catalunya va aprovar un decret que amplia fins al 31 de desembre de 2014 el termini per elaborar els plans d’autoprotecció en l’àmbit local. Aquesta ampliació no afectarà en cap moment la seguretat de l’activitat ni dels usuaris, ja que els centres i les activitats hauran de respectar en tot moment les mesures de protecció davant d’emergències, com primers auxilis, lluita contra incendis i evacuació, entre d’altres.

El Decret 82/2010 estableix l’obligació de disposar de plans d’autoprotecció homologats per als titulars de determinades activitats i centres. El decret amplia el termini de presentació del document fins al 31 de desembre de 2014.

El nou decret també homogeneïtza els criteris que han de complir els espectacles públics, les activitats recreatives i els establiments i espais oberts al públic a què fa referència el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives (REPAR). Amb la nova regulació, s’han d’ajustar al que disposa el Decret 82/2010 pel que fa a la seva elaboració, tramitació, contingut, implantació, revisió i simulacres.

Font: Generalitat de Catalunya

Llegir la notícia completa

Entrevista a Marc Piqué, especialista en prevenció psicosocial. “La psicologia ha esdevingut un mòdul important en el currículum del tècnic en emergències sanitàries”.

Durant dos caps de setmana, el nostre equip ha assistit al curs Suport psicològic en l’assistència i el trasllat sanitari, impartit a les nostres instal·lacions pel psicòleg Marc Piqué. Hem aprofitat per parlar amb aquest expert en prevenció psicosocial en l’àmbit de les emergències sanitàries, qui ens ha parlat de la missió del curs i de la importància de saber aplicar la psicologia en situacions crítiques per part dels professionals del transport sanitari. Quina és la situació actual en aquest sentit? Quant de camí ens queda per fer? En Marc ens dóna les claus:

- Com definiries la missió d’aquest curs?

El curs “Suport psicològic en l’assistència i el trasllat sanitari”, realitzat amb el suport d’ACEA a treballadors d’Ambulàncies Catalunya, pretén donar resposta a les necessitats de formació en psicologia d’emergències en el sector, sent la missió principal construir de forma conjunta, formador i treballadors, un entorn d’aprenentatge reflexiu per establir els procediments de relació i comunicació interpersonal que es donen en l’àmbit de l’assistència i el trasllat sanitari.

- Quines característiques bàsiques ha de tenir un professional del transport sanitari per saber enfrontar correctament una situació de crisi?

Les característiques bàsiques es basen principalment en tenir en consideració un tracte humà, alhora que professional, en situacions considerades com a crítiques; és a dir, situacions que poden suposar un col·lapse importat en les estratègies d’afrontament dels afectats. El tècnic ha de ser conscient de les possibles reaccions del comportament humà en aquestes situacions i treballar una relació de confiança i aliança que faciliti una intervenció adequada a nivell biològic i també psicosocial. Per assolir-ho ha de cuidar el tracte assistencial i prevenir negligències, considerar certes actituds d’acceptació incondicional, validació en la interacció i gestió de la diversitat, mantenir habilitats de comunicació bàsiques d’apropament i contenció, i sobretot, no comprometre la resolució de cadascuna de les possibles situacions de crisis.  A més a més, és necessari que un tècnic sàpiga com cuidar el seu propi estrès de base. Conèixer les seves pròpies limitacions i estar tècnicament preparat són pilars que sustenten la garantia d’una assistència ajustada a les necessitats psicològiques dels afectats en aquest tipus de situacions.

- Quins són els aprenentatges principals que han d’extreure els alumnes al finalitzar el curs?

Els objectius d’aprenentatge giren entorn a comprendre el comportament humà i assimilar les competències emocionals i cognitives en un medi a vegades hostil i incert. Aquests objectius es basen en saber reconèixer possibles reaccions desadaptatives en situacions crítiques i desenvolupar uns primers auxilis psicològics basats en principis ineludibles de brevetat, proximitat, calidesa i unitat. Tenir en consideració per exemple l’empatia i l’escolta activa, així com algunes estratègies i tècniques d’assertivitat, guany d’acceptació i raonament positiu, són objectius específics i essencials que persegueix el curs.

Per altra banda, durant la formació es repassen els procediments simptomàtics d’actuació i de no actuació davant de persones amb personalitats conflictives, així com també similars procediments en front del comportament extrahospitalari de caràcter psicòtic, depressiu, ansiós, conversiu i traumàtic-dissociatiu. Per acabar, el curs té la voluntat de construir resiliència entre el col·lectiu de treballadors, procurant establir quins són els factors de risc i sobretot els factors de protecció que envolten a persones que atenen a persones en situacions de ruptura de la continuïtat vital, ja sigui per incident crític o bé per fatiga crònica relacionada amb el desenvolupament laboral.

- En la teva opinió, està ben preparat el sector del transport sanitari a Catalunya en aquest terreny (psicologia i emergència)?

La meva opinió és que ens queda camí. A un nivell purament formatiu sembla ser que la fulla de ruta està establerta. Existeixen uns esforços evidents per cada cop més abandonar la “filosofia de la improvisació” en el món de les emergències i dirigir-nos cada cop més a un professional qualificat per atendre la majoria de situacions, fins i tot aquelles considerades crítiques, on es demanda una assistència sanitària integral urgent. En aquesta ruta, la psicologia ha esdevingut un mòdul important en el currículum formatiu del tècnic en emergències sanitàries, fent palès l’aplicació de coneixements, habilitats i tècniques psicològiques útils en la majoria d’actuacions. El professional considera que la comunicació és baluard i part essencial dels recursos i eines que té dins el dispositiu d’ambulància, i ell mateix demanda més formació relativa a aquest aspecte.

Cal advertir però, que la psicologia es troba en boca de tots i molts dels seus conceptes són utilitzats a vegades de forma molt imprecisa pels professionals de l’ambulància. A través, per exemple, de l’etiquetatge psicològic o la sobregeneralització, evocant de forma immediata prejudicis associats a la salut mental i afectant en molts casos la intervenció minvant d’aquesta manera la qualitat del tracte assistencial. En la meva opinió, entendre les experiències lligades a situacions crítiques sense voler dibuixar una línia concisa entre normalitat i anormalitat és un dels reptes més importants pendents entre els treballadors del sector.

Per altra banda, cal apuntar que les empreses adjudicatàries del transport sanitari arreu del territori, malgrat els esforços, no acaben d’acomodar-se a les actuacions preventives de caràcter psicosocial per donar suport al treballador. És bo mirar-se el melic i comprendre que un treballador sa és garantia d’eficiència i compromís. Per això, aquelles possibles situacions d’impacte degut a incident crític han de configurar dins els plans de protecció del professional sanitari. El foment de totes aquelles pautes preventives abans, durant i després a aquestes situacions de risc necessàriament hauria de provenir del conjunt del grup extrahospitalari assistencial (supervisió,  coordinació i sobretot, propi treballador).